La cantant assegura que és víctima de l’edatisme i de la misogínia que “impregna el món en què vivim”
La nit dels premis Grammy Madonna va ser l’encarregada d’introduir l’actuació de Kim Petras i Sam Smith, premiats per “Unholy”. Petras és la primera dona trans que actua en aquesta gala i Petras s’identifica com a no binari, un fet que Madonna qualifica d’històric.
De manera involuntària, però, la cantant va robar el protagonisme al premiat duet i es va convertir en el centre de les mirades… i les crítiques. El motiu, un aspecte irreconeixible. El seu perfil d’Instagram es va omplir de missatges que li retreien l'”obsessió per la cirurgia plàstica.”
Ara Madonna ha respost des del seu perfil d’Instagram, on diu que, un cop més, és víctima de “l’edatisme i la misogínia que permet el món en què vivim”. Afegeix que la societat “es nega a celebrar les dones que passen dels 45 anys” i assegura que des del principi de la seva carrera ha estat degradada per la premsa. I lamenta que les mirades se centressin en ella i el seu aspecte i no pas en el seu discurs i els dos artistes premiats.
Entre els comentaris que es poden llegir al seu post d’Instagram hi ha el d’un seguidor que diu: “Cal que algú l’ajudi abans que arruïni tot el que ha aconseguit. No crec que sigui conscient de com és d’impactant el seu aspecte.”
L’artista també ha respost a través de Twitter, on assegura que el món se sent amenaçat pel seu poder i intel·ligència. “Mai no em tombaran” reivindica.
ccma.cat
Madonna i l’edatisme
Ràimon Aresté
advocat i politòleg
Pels que tenen una edat la recorden com una artista transgressora als seus inicis, mostrant-se amb vestits que li marcaven els seus atributs femenins, amb cançons i videoclips que mostraven temes que eren “incòmodes” quan van sortir. Recomanaria veure vídeos com “Like a Prayer”, “What it feels like for a Girl”, “American Life” o una més rítmica com “Hung up” per exemple. I en la seva vida personal, val a dir que ha sigut bastant dinàmica, i sobretot no exempta de polèmica per algunes ments més puritanes[1], que potser no veuen massa bé que una dona tingui cites amb homes bastant més joves que ella.
Però si a “Like a Prayer” ella una jove de 30 anys, en la seva gira “The Celebration Tour”, ja no és aquella Madonna, sinó una amb varies visites a xapa i pintura[2]… però sens dubte el que ha encès les crítiques i el debat més encès ha sigut (i això a ella li agrada) en torn a fotos i vídeos on surt ella amb vestits o fent alguns balls (no entraré al detall) que han estat difosos a través de les “xarxes socials” com Tiktok, Instagram o Twitter, i d’on ha emergit, com sempre hi ha un tema polèmic i de “rabiosa actualitat”, una galàxia d’usuaris reals i no reals on han dit la seva sense filtres ni res (i també els dels mitjans tradicionals com articulistes de revistes, diaris, etc).
En el fons, el problema tot plegat ve a ser que ja té una edat i que ha d’assumir-la. I això és així perquè en el món occidental existeix una sèrie de convencionalismes[3] que declaren que una persona ha d’acceptar que l’edat suma i que el cos canvia i que pretendre ser eternament jove no és possible. Cert, però tampoc he vist molts criticar a Nick Jagger que encara segueixi cantant com si fos un jove, ni tampoc la vestimenta d’Elton John. Ara parlem de celebrities però només cal preguntar a peu de carrer que pensen la majoria d’homes i dones de veure una dona de més de 60 anys “comportar-se” com una de 30.
Per tant la pregunta aquí és com és que l’edatisme és més polèmic en les dones que als homes? Ja ho he dit en l’anterior paràgraf, són convencions socials que s’han construït així, si, a través de la indústria del cinema, de la moda, de la estètica… i tots hi hem participat es clar, però, serà que quan Madonna dispara als seus detractors per dir-lis que les seves crítiques estan plenes de misogínia i d’edatisme i que han d’assumir que cal obrir el debat sobre que l’edat no hauria de ser cap tipus de frontera? On el purità que accepta una convenció s’adona que aquella convenció potser té alguna discrepància? Tindrà una doble vara de mesurar potser?
Crec que Madonna, que és una dona intel·ligent, ha usat aquesta polèmica en un doble objectiu: D’una banda mostra un problema de la societat (edatisme), i de l’altra, ha aconseguit una gran campanya de publicitat gratuïta. Com digué Wilde “There is only one thing in the world worse than being talked about, and that is not being talked about.”[4]. Mentrestant seguirà la polèmica, cal no perdre la perspectiva de la realitat, i aquesta ens diu que la població major de 65 anys augmenta a tot el món: D’un 5% al 1960 fins a gairebé el 10% al 2020. Potser ha arribat el moment d’assumir que aquesta convenció està equivocada.
FONTS CONSULTADES totes a data 10/2/2023:
Population ages 65 and above (% of total population) United Nations Population Division by World Population Prospects: 2022 Revision. https://data.worldbank.org/indicator/SP.POP.65UP.TO.ZS
It’s hard to be an older female artist. Look at the sexist snark thrown at Madonna by Nancy Jo Sales (The Guardian) https://www.theguardian.com/music/commentisfree/2023/jan/29/madonna-celebration-tour-sexism-ageism-female-artists
Madonna’s Face and the Myth of Aging Gracefully By Belinda Luscombe (Time) https://time.com/6253977/madonna-face-grammys-2023/
Madonna Dismisses Critiques of Her Appearance at the Grammys as “Ageism and Misogyny” By Emily Kirkpatrick https://www.vanityfair.com/style/2023/02/madonna-responds-criticism-appearance-grammy-awards-misogyny-ageism
[1] Al llarg de l’article, s’empra aquesta paraula en el sentit de comportament: “Que mostra una conducta molt rígida d’acord amb unes normes morals molt estrictes.”
[2] Eufemisme d’operacions estètiques
[3] Una convenció és una norma o pràctica acceptada socialment per un acord general o pel costum
[4] https://www.goodreads.com/quotes/5560-there-is-only-one-thing-in-the-world-worse-than
