Diumenge passat a Vallespinosa es va fer una representació teatral a la plaça del castell on els actors tenien de set a setanta quatre anys.
Era un tros de la vida del poble compresa entre els anys mil sis-cents dos i mil sis-cents vuitanta. La Companyia TEATRISTÒRIC dirigida per en Jaume Martell, membre d’AEPI, va estar magistral. Gent del mateix poble i dels voltants feien reviure fets que havien passat a la vila quan els comptats de l’època estaven portant les rendes del nostre país.
L’excel·lència de les actuacions era tan neta i natural que em va fer pensar en aquelles terrisses dels primers habitants que valorem tant per la manera i intenció que es varen realitzar. Sentia l’olor de la terracota mentre es treballa…com vaig sentir les hores dedicades a reconstruir uns fets històrics importants i poc coneguts de la nostra història.
Mai havia vist en un poble i per una actuació teatral amateur una afluència de públic tant gran i diversa. Ple de gom a gom i amb una interacció tant propera entre actors i espectadors, que emocionava. El rural encara conserva la seva ingenuïtat i naturalitat i t’hi sents molt còmode.
En J Martell presentava els seus personatges històrics com si fossin el veí que et trobes a mercat el dilluns i amb una memòria extraordinària anava citant fets, dates i personatges que et situaven fàcilment a l’època.
Vull imaginar-me, quasi diria que és el més important per AEPI, el que ha suposat la convivència amb tot aquest ventall d’edats, en els assaigs, en els moments d’incertesa e inseguretat, si s’ha fet algun àpat conjunt, triant vestits, rient, gaudint i patint. Aquest és el veritable sentit en una convivència intergeneracional i amb una obra teatral com ha muntat TEATRISTÒRIC ho ha aconseguit plenament, amb eines senzilles, recursos suficients, però no sobrers i molt treball i constància i com no il·lusió i posant el millor de cadascú aquest diumenge de tardor que un poblet de la Conca de Barberà resplendia.
Sento el privilegi d’una espectadora que va gaudir de teatre intergeneracional.
