Tu també ets poesia! Aporta el teu poema. Tot el març és poesia, encara hi ets a temps! fes-ho a
PRIMAVERA
Arriba el temps de llum desperta,
la pluja fina, la terra oberta.
Els arbres dansen amb fulles tendres,
el vent murmura secrets i llegendes.
Les flors esclaten en mil colors,
perfumen l’aire amb dolços sons.
Els rius murmuren cançons d’argent,
el món somriu, tot és present.
L’ocell que canta dalt del brancatge
porta la vida en el seu viatge.
El sol somriu, el fred s’esvaeix,
primavera arriba, l’hivern s’adorm més.
MARÍA ISABEL
A BOY WHO CONTRIBUTES NOTHING
Com un fanalet de paper en la tempesta,
Les ganes de ser, esquinçades pel vent
I la fúria: una tenebra dins la tenebra,
Un núvol més en la nit pàl.lida;
Un capoll de llum avortat per la ceguesa;
Al marge dels marges sense terra,
Abrigant cap vent que de debò bufi;
fita o límit del no-res, frontera de la mort
que se sent viva, ja que ell hi és,
per a dar-li Vida;
Un nus a la boca de l’estómac,
Una extrasístole indolent i perniciosa,
Braquicàrdia absurda, absorta a resoldre’s
En un batec nonat que no volia néixer,
I el pas pesant sobre la terra molla,
Fang pels genolls,
en fer el Peregrinatge.
Busca hostatge i només troba
recer en una imatge
Sola.
Txusbelga
CAMINS
Quan els camins es creuen quan menys penses.
Quan tot sembla que s’ha acabat i comença un nou demà.
Quan dius prou a tantes, tantes coses però novament apareix un nou sotrac.
Llavors et refugies en un mar de silencis i al mirar enrere veus un nou demà.
Perquè reculant les imatges .
T’adones que els bons moments viscuts han nascut d’un canvi que va fer mal .
Que les persones que avui et satisfà haver conegut han aparegut a la teva vida mentre feies la creuada.
Que molts projectes de vida han començat travessant dolors i traient el millor de tu.
Per això sé que el demà està ple de grates sorpreses per descobrir. T’espero.
DE TENDRESA DE FERRO
A
La pluja consolava el paladar de la terra eixuta, tal com qui rega amb una cançó una ànima solitària.
GUILLEM D’EFAK
ReAlmar
NATO intentando rearmar a la diosa Europa con odio y violencia.
Mientras tanto, un ejército de infatigables ciudadanas trata de Realmar personas.
Más almas y corazón
Menos armas y sinrazón
RAÚL
TERRA
Pensaments mullats de rosada
a l’hort, a la roca i a l’olivera,
a totes les façanes
que llueixen heura,
per tots els camins dibuixats
en aquests mars de vidre,
quan t’arribi l’hora
de les fulles seques,
vindràs a trobar la terra.
Amb el goig d’arribar a la fi
de les palmeres alçades,
en les platges esteses
i de les aigües calmades,
les finestres tancades,
per tots els camps treballats
i les muntanyes guanyades,
quan estiguis cansat,
aniràs a cercar la terra.
Quan ja no sentis els riures
ni les paraules amigues,
ni t’arribin piuladisses
de l’ampit de la finestra,
ni puguis copsar la llum
ni els colors de les estrelles
llavors podràs descansar
en tots els jardins florits
i trenats amb el teu aire, terra.
ROSER, 11 de març de 2025
SOLEDAT
Sóc
nOia
Lliure
Empàtica
De
naturAlesa
Trapella
Corol·lari:
Viure sol no vol dir solitud
La buidor sí que afecta la sociabilitat
SALVADOR DOMÈNECH I DOMÈNECH, 23 de març de 2025
DIA GRIS, MELANGIÓS.
Veig colors de quan era petita,
Ales per volar i aigua per beure.
Em vareig fer gran
Ni vaig volar, ni vaig beure.
Sí que he sommiat
Que puc volar, beure i he gaudit dels colors.
ÀRIES
ENTRE FALLES I MAGDALENA, ALMASSORA FESTA PLENA
Si la VIDA és una festa, que la MORT siga el remat de la VIDA, que la nostra darrera mascletà siga un esclat de joia,
barreja de pólvora de juventut i foc de senectut,
que els nostres cors bateguen ben fort entre tradició, festa i devoció, agraïnt cada dia el miracle de retrobar-nos novament com a Campanes de Ressonància Humana en una relació sense edat on sols importe saber SER i ESTAR. 🫂🔔 🎼 🖇
SALVADOR S. 👣
CALEIDOSCOPI
Buit i ple alhora,
Sense topalls ni retenidors,
deixant que tot hi entri
I que en surti;
la llum, irrompent arreu,
il.luminant
Racons que romanien ignots,
bellíssimes excrecències,
Copròlits raríssims,
pecaminoses formes santes,
Espirit carnal,
No-res impermanent.
TXUSBELGA
los matins de primavera;
cada bri porta una flor,
cada flor porta una perla,
cova un amor cada pit,
cada cervell una idea,
s’umple el cel de resplendor
meravellós és tot el que dóna vida,
meravellosa la prosa i el vers,
el pensament, el camí d’un nou dia,
Si em permets, jo et diria, crea i dóna vida i, rebràs alegria.
Al meu pare, l’únic…
“ESPEREU…”
Varen ésser quaranta-set jorns
amb les seves estones de claror,
d’entrellum i de negror,
i tothora un prim i il·lusionant fil conductor.
Dies tardorencs en què tu,
pare estimadíssim,
com colon de cara pàl·lida
rebies els indis pellroja
amb la seva parla cherokee
i el seu inescrutable exèrcit.
I aquells altres…,
els qui entre allistats, subalterns i generals…,
sota el comandament del més alt cap militar,
decidien per tu, tan fràgil, com al llunyà oest.
“L’atzar t’ha triat a tu”, deia un.
“S’ha de saber viure i s’ha de saber morir”, deia l’altre.
“Cal mirar enrere i discernir el bonic”, deia aquella…
“Força, força!”, dèiem tots.
“No sé què dir…”, deia l’un i deia l’altra.
―Déu els perdoni un dia…, aquests darrers―
“Ara toca rendir comptes davant el Gran casaca blava;
no hi ha res més…”, sentencià el més devot.
Sortosament les paraules no arriben a calar,
perquè en aquella adusta morfologia
el precipici no hi té lloc.
“La mort no existeix,
ets i seràs el mateix hoste
amb vida i sense bossa
canviant de motel…”.
En tan erm com salvatge terreny
sols hi havia un heroi;
la resta, malfactors, facinerosos
i una colla de rebels,
tret del reverend pare…
Però el meu petit colon blanc,
enmig de mots buits o plens,
meditava de debò,
fins que xeringa en mà,
vingueren tres pistolers al servei de la llei,
com al far west.
“Espereu, home!”, amb veu d’ajusticiat s’escoltà.
Heus aquí l’indicible del que sempre és possible…
“Sí, esperem, quan tu diguis, papa.”
Però la bala ja havia fet diana.
I en aquesta història, que convertiré en llegenda,
perquè és la d’un home que encarna
la més bella emoció que pot sentir-se,
mai no hi va faltar l’esperança:
l’Amor tan preciós vers la Vida.
Francesca Parera Gual