D’un llibre estès,
el gest vermell de sang
que esdevé flor,
la rosa oferta que aculls
com una mà
que, generosa, es lliura.
Sant Jordi és el soldat de Mitilene,
el màrtir de Lydda,
l’heroi crescut dins la llegenda
que les generacions escriuen
amb traços ben diversos,
i és un alè incansable
que lluita contra el drac
i ens n’allibera.
Sant Jordi és l’aventura i el destí.
Ni el cavaller ni el poble no claudiquen.
Carles Duarte
MIRADES PEL DIA DE SANT JORDI
El llibre és el símbol de la saviesa i del coneixement. El coneixement és el que ens ha d’obrir les portes del camí espiritual, per tant, regalar un llibre és, en certa manera, portar un missatge de saviesa a les persones que estimem.
La rosa es regala també a una persona que ens estimem, per això diem que la rosa és el símbol de l’amor. Moltes vegades, però es converteix més en el símbol de la passió que no pas de l’amor. La passió i l’amor vénen a ser una mateixa cosa, però, com si parléssim d’una mateixa energia que en una determinada pulsació seria passió i polsada en una octava superior seria l’Amor.
Jossie Casanovas
… I TAMBÉ LLIBRES
Estem a l’era analògica, la de IA i ves a saber tot el que encara veurem, però s’escriuen i editen llibres i encara se’n llegeixen passant, físicament, pàgina per pàgina.
És un gaudi tenir un llibre a les mans i una temptació no comprar-ne, tan sigui sant Jordi com tots els altres dies de l’any. Un títol, un comentari, una portada atraient, un tema que ens crida l’atenció… el que sigui. Els que estimem els llibres i les estones de lectura qualsevol motiu és un reclam per anar omplint aquelles llibreries casolanes que van envaint l’espai.
Tenim llibres a les sales, menjadors, passadissos, habitacions de treball o no. No hi falta el llibre de la tauleta de nit o sobre la butaca a punt d’emprendre.
El llibre no desapareixerà mai!
El llibre nou, amb olor a paper i tinta, els fulls encara mig enganxats i que obrim amb cura i curiositat com si es tractés d’un secret que aviat en sabrem la trama.
El llibre antic, una mica grogós que recordem com i quan el vàrem adquirir i si és especial i difícil d’adquirir i com l’estimem.
La part més dramàtica és quan pensem en el futur dels nostres prestatges i es fa insuportable anar a uns Encants i veure estibes de llibres dedicats, fins i tot per terra.
Sortosament la població té aficions i gustos diversos per tot, per tant confiem que cap llibre anirà a la brossa ni serà maltractat.
Possiblement hauríem d’anar implementant la cultura de corre-llibre i anar-los traspassant a les persones del nostre voltant o deixar-los a places i bancs . No cal que els acumulem, potser millor que corrin i ens podem aprofitar tots i totes.
Malgrat tot, pensem que s’acosta sant Jordi i és obligat veure’n les parades de llibres per tots els pobles i ciutats, dins i fora les llibreries, amb rams de roses que les engalanen i aniran a mans de joves i grans, petits i mitjans. És un dia de tots i per a tots!
Dia de rialles i plaers, poesies i flaires. Dia que s’ha anat fent universal i molta gent coneix i reconeix. Un dia per estimar i demostrar-ho regalant llibres, roses i somriures.
AVUI ÉS SANT JORDI I L’HEM DE GAUDIR SENSE EXCLUSIONS DE CAP MENA!
Maria Pàrraga
El Drac de Sant Jordi
Protagonista de grans històries
Dolça princesa , gran cavaller…
Dels temps antics ens fas memòria
Contes i versos, temps de rondalles
Ales enormes, queixals de foc
Protagonista de festes nostres
Quan fem gatzara o en processó
Omples els somnis de la quitxalla
Quan ets un monstre que els hi fa por
Urpa esmolada, cua de foc
Protagonista dels nostres somnis
Roses i llibres, temps d’il·lusió,
Seguem cadenes… deixa que et guanyin !
Ales enormes , queixals de foc ,
Deixa que et vencin el bé i l’amor.
Guiomar Amell
Madrid amanece distinto cuando se acerca el 23 de abril. No es Cataluña, no es la Rambla ni el bullicio de Barcelona, y sin embargo, en sus calles también florece algo invisible: el deseo de contar, de leer, de querer. Sant Jordi llega a Madrid como un susurro traído por el viento. No hay dragones ni caballeros a caballo, pero sí historias que luchan contra el olvido y palabras que, como espadas suaves, atraviesan la rutina.
En cada libro abierto late un corazón, y en cada rosa entregada, una promesa que no necesita explicación. Madrid, con su prisa y su ruido, se detiene un instante.
En una terraza, alguien hojea un libro recién comprado. En un banco, una rosa cambia de manos. Y sin darnos cuenta, la ciudad se vuelve más humana, más cercana, más nuestra. Hoy, 23 de abril, no importa dónde estemos. Importa lo que sentimos cuando una historia nos encuentra, cuando una palabra nos nombra y cuando una rosa dice lo que no nos atrevemos a decir.
Feliz Sant Jordi.
Que nunca nos falten libros donde refugiarnos, ni manos a las que ofrecer una rosa.
Isabel Gómez
En un día de Sant Jordi, celebrar la lectura es también reivindicar una forma de estar en el mundo. El libro tradicional nos invita a detenernos, a habitar el silencio y a escuchar con calma. En sus páginas, el tiempo no corre: se posa. Leer así es un acto contemplativo y reflexivo que afina la atención y ensancha la mirada.
Frente al vértigo de las pantallas —ese salto constante de estímulo en estímulo—, el libro nos enseña a permanecer, a profundizar, a comprender más allá de la superficie. Cultiva una atención cada vez más escasa y, por eso mismo, más valiosa. Porque solo desde la pausa nace la verdadera comprensión, y solo desde la atención florece el pensamiento.
Hoy, abrir un libro es también un pequeño gesto de resistencia: elegir la calma, la observación y la profundidad en medio del ruido.
Carmen López
Arriba altre cop Sant Jordi!
La llegenda ens agafa lluny, encara hi ha molts dracs a vencer i estem necessitats d’un guerrer fort i valent que ens alliberi.
I malgrat les controvèrsies, aquest dia celebrem la tradició i la pertinença a un pais i a un poble que valora la cultura i estima.
Llibres i roses per una festa bonica, de gent al carrer, de passejades lentes, de colors, d’agermanaments diversos i de somriures tendres.
Les estadístiques compten els llibres i les roses venuts, el calaix fet, que segur que pels sectors és molt important, però a mi m’agrada l’esperit de la festa, el de les persones, el sentiment de regalar i rebre una rosa, per amistat, per amor o com un detall bonic, la cerca d’un llibre per llegir o regalar a algú especial.
És la nostra festa i l’hem de celebrar com cal.
I aquest esperit de festa, de lectura i d’estimació l’hauríem de mantenir tot l’any.
Com va dir Salvador Espriu en la seva pregària
“Senyor Sant Jordi patró…
ajuda’ns a merèixer la pau
i salva la parla de la gent catalana, amén”
Dos bons motius per desitjar-vos una bona Diada.
Roser Garcia
23-4-2026
SEMANA INTERNACIONAL INTERGENERACIONAL 24-30 Abril #GIW26
AEPI. Associació Europea de Programes Intergeneracionals
“EDAT SENSE FRONTERES NI BARRERES”
AEPI és una Associació sense ànim de lucre que pretén col·laborar en una societat on hi hagi la presencia autèntica, amb veu i vot, de totes les generacions existents.
AEPI incorpora a la seva junta directiva dos nous membres: Carles Duarte i Montserrat i Gonçal Zalaya Bueno. Pots veure més informació a l’apartat Junta Directiva.
Volem aconseguir:
Una bona convivència, en unes ciutats còmodes i adaptades a les necessitats dels nens i nenes, gent gran i altres dependents, homes i dones, adults i que tots i totes es sentin identificats perquè hi ha hagut una plena intenció de que així s’acompleixi creant una interacció natural.
Contribuir al respecte per la naturalesa on totes les edats tenen ple dret de gaudir-ne.
Posar en coneixement, defensar i fer divulgació, si fos el cas, dels drets i deures de cada etapa de la vida.
Provenint del mon de la pedagogia diríem que SOM un grup de desitjos i il·lusions, de diferents edats que volem viure en una societat que les inclou a totes amb la dignitat i reconeixement que cadascuna d’elles es mereix.
QUE PRETENEM ?
Motivar necessitar-nos, escoltar-nos, respectar-nos i enriquir-nos creant una fluïdesa intergeneracional digna, on com a persones volem aconseguir un mon millor i més de debò amb una mirada plenament social, humanística i universal.
AEPI
Es regeix per una Junta de 4 membres i col·laboracions directes vinculades a aquesta junta.
Socis fundacionals i socis de número. A uns i altres els distingeix el grau de vinculació que hi ha des de els inicis de l’Associació i implicació dins la mateixa.
AEPI té la seu social a Santa Coloma de Queralt. AEPI té una visió europea i està en connexió amb la Càtedra Macrosad de Estudios Intergeneracionales de la Universitat de Granada, AEPI vol acollir iniciatives, campanyes, notícies, xerrades i debats per tot el territori nacional, estatal i europeu amb pretensions humils, però efectives. També manifestacions artístiques de pluridimensió, descobrint i interactuant despertant aptituds i col·laborant amb col·lectius de tota mena i perquè no?, CREANT il·lusions que creiem mai es podrien aconseguir.
PER ACONSEGUIR-HO
Viurem el nostre entorn activament a través de notícies d’àmbits, ubicacions i col·lectius determinats, felicitant o reprovant públicament, si fos el cas, dels diferents successos .
Sensibilitzarem generacionalment provocant debats, organitzant campanyes, realitzant trobades i e bentos que facilitin i interaccionin famílies, veïnat i comunitats que sorgeixin amb plena naturalitat de la vida quotidiana.
I una de les fites a acomplir anualment és portar a terme el Premi Maria Antònia Figuerola, cofundadora de la Fundació pedagògica EL BROT, que motiva a estudiants universitaris a realitzar treballs de recerca de Història i Geografia de Catalunya amb aplicació didàctica a les escoles (actualment encara vigent a la web www.escolaelbrot.es) de 10 anys d’existència que cada 27 d’abril es premia sota el criteri d’un jurat altament qualificat i representat per membres de diferents generacions.