HEM ENVIAT ALS NOSTRES EURODIPUTATS LA PETICIÓ DE FER EXTENSIVA LA CARTA, TRADUIDA A CATORZE IDIOMES EUROPEUS, PER FER O REVISAR NOVES LLEIS PER CONTENIR ELS INCENDIS PROVOCATS AL NOSTRE CONTINENT, CADA VEGADA MÉS FREQÜENTS.
Volem deixar a les generacions que ens segueixen UNA TERRA VERDA!
Gallec
Alemany
Vasc
Castellà
Aranès
Anglès
Francés
Italià
Menorquí
Suec
Portuguès
Occità
DEIXAREM TERRA VERDA A LES NOVES GENERACIONS ?
Avui ens lamentem dels incendis que cremen quelcom més que la terra.
Crema, també, una part de la nostra vida.
Cada estiu ens hi tornem a trobar. I què fem la resta de l’any? Sovint, ben poc. Un cop superada la crisi dels incendis, deixem de pensar-hi i no fem el manteniment necessari, perquè, entre d’altres coses, sabem que cal invertir-hi molts diners.
A més, deixen de ser notícia pels mitjans de comunicació i, per tant, “deixen d’existir”. Ho hem acabat normalitzant del tot, com si fos un esdeveniment més, propi de l’època.
Els responsables del manteniment dels boscos hi tenen molt a dir, ja que no solament disposen del poder sobre quines mesures es poden prendre, sinó perquè justament han estat triats per fer-ho.
I mentrestant, aquell mateix any, una nova generació existirà sobre el nostre planeta.
I nosaltres? Què hi podem fer? Doncs segurament més del que ens pensem.
Ens cal un canvi de mentalitat; ens cal estimar la terra!
Potser està malalta…, i tan sols ens demana que l’escoltem i cuidem, com ho faríem amb un ésser estimat. O com ho fa el pagès, o el ramader, que hi viu a la vora i en coneix els cicles, conscient que li va la vida; per això en té cura amb afecte i esforç.
Cal que nosaltres ens acostem a la terra des d’un altre punt de vista, perquè ens n’hem allunyat massa. No solament hem de pensar en el que ens pot donar, sinó també en el respecte i l’estimació que es mereix…, si és que de veritat volem reconnectar-hi. I cal que ho fem sense posar en risc ni el que som ni el que tenim. Hi ha prou elements en contra, i les conseqüències sempre són terribles.
Parlant des d’un punt de vista teòric i general, ens fa la impressió que, actualment, la gent va al bosc a buscar què en pot rebre, a cercar la manera de gaudir de la natura, però mai a tractar de veure què pot donar-li i amb actitud d’agraïment.
Així és l’estima de debò: no només veure el profit que podem treure’n, sinó també què podem fer per oferir-li quelcom del que portem dintre.
Perquè… què podem donar nosaltres a la terra allà on anem, si la nostra mentalitat és posar normes, prohibicions i sancions per tot? I a sobre les evadim perquè no ens vigilen…? I que divertit ho trobem si no ens han vist…!
Nosaltres hem heretat la terra i, si més no, hauríem d’intentar traspassar-la millorada als qui venen darrere. És un traspàs generacional, la nostra responsabilitat, i l’hem d’assumir amb consciència del que hi ha en joc, sabent que cal un canvi profund en la manera com interactuem amb l’entorn i actuant amb honestedat.
Un bosc crema en quatre dies, però potser faran falta quaranta anys perquè torni a ser el que era. I no ens ho podem permetre!
Necessitem canvis i ens adherim al clam: actituds renovades, mesures de prevenció, campanyes de sensibilització i pressupostos reals d’ajuda per netejar els boscos.
Roser Garcia, mestra
Maria Pàrraga, mestra i pedagoga
AEPI. Associació Europea de Programes Intergeneracionals
14 d’agost de 2025
Uneix-te a la crida per protegir els nostres boscos:
Si vols adherir-te a aquesta petició, suma el teu nom com a mostra de suport i comparteix aquest missatge amb la teva comunitat. Cada veu compta per fer arribar la necessitat urgent de protegir els nostres boscos i garantir un futur més sostenible per a tothom. Fem pinya per preservar l’entorn i transmetre als qui vindran darrere nostre el valor d’una terra cuidada amb responsabilitat i amor.
La natura ens parla. Escoltem-la! Actuem!
Indica’ns el teu nom i la teva professió a
AEPI. Associació Europea de Programes Intergeneracionals
“EDAT SENSE FRONTERES NI BARRERES”
AEPI és una Associació sense ànim de lucre que pretén col·laborar en una societat on hi hagi la presencia autèntica, amb veu i vot, de totes les generacions existents.
AEPI incorpora a la seva junta directiva dos nous membres: Carles Duarte i Montserrat i Gonçal Zalaya Bueno. Pots veure més informació a l’apartat Junta Directiva.
Volem aconseguir:
Una bona convivència, en unes ciutats còmodes i adaptades a les necessitats dels nens i nenes, gent gran i altres dependents, homes i dones, adults i que tots i totes es sentin identificats perquè hi ha hagut una plena intenció de que així s’acompleixi creant una interacció natural.
Contribuir al respecte per la naturalesa on totes les edats tenen ple dret de gaudir-ne.
Posar en coneixement, defensar i fer divulgació, si fos el cas, dels drets i deures de cada etapa de la vida.
Provenint del mon de la pedagogia diríem que SOM un grup de desitjos i il·lusions, de diferents edats que volem viure en una societat que les inclou a totes amb la dignitat i reconeixement que cadascuna d’elles es mereix.
QUE PRETENEM ?
Motivar necessitar-nos, escoltar-nos, respectar-nos i enriquir-nos creant una fluïdesa intergeneracional digna, on com a persones volem aconseguir un mon millor i més de debò amb una mirada plenament social, humanística i universal.
AEPI
Es regeix per una Junta de 4 membres i col·laboracions directes vinculades a aquesta junta.
Socis fundacionals i socis de número. A uns i altres els distingeix el grau de vinculació que hi ha des de els inicis de l’Associació i implicació dins la mateixa.
AEPI té la seu social a Santa Coloma de Queralt. AEPI té una visió europea i està en connexió amb la Càtedra Macrosad de Estudios Intergeneracionales de la Universitat de Granada, AEPI vol acollir iniciatives, campanyes, notícies, xerrades i debats per tot el territori nacional, estatal i europeu amb pretensions humils, però efectives. També manifestacions artístiques de pluridimensió, descobrint i interactuant despertant aptituds i col·laborant amb col·lectius de tota mena i perquè no?, CREANT il·lusions que creiem mai es podrien aconseguir.
PER ACONSEGUIR-HO
Viurem el nostre entorn activament a través de notícies d’àmbits, ubicacions i col·lectius determinats, felicitant o reprovant públicament, si fos el cas, dels diferents successos .
Sensibilitzarem generacionalment provocant debats, organitzant campanyes, realitzant trobades i e bentos que facilitin i interaccionin famílies, veïnat i comunitats que sorgeixin amb plena naturalitat de la vida quotidiana.
I una de les fites a acomplir anualment és portar a terme el Premi Maria Antònia Figuerola, cofundadora de la Fundació pedagògica EL BROT, que motiva a estudiants universitaris a realitzar treballs de recerca de Història i Geografia de Catalunya amb aplicació didàctica a les escoles (actualment encara vigent a la web www.escolaelbrot.es) de 10 anys d’existència que cada 27 d’abril es premia sota el criteri d’un jurat altament qualificat i representat per membres de diferents generacions.